Llibres per cremar

La ciutat està assetjada, les bombes han destruït la universitat i som al pic de l’hivern. Al pis del Professor, on es refugien el seu assistent Daniel i la Marina, estudiant d’últim any i amant del Daniel, només un combustible els pot permetre lluitar contra el fred: els llibres. Però no tothom hi està d’acord. A mesura que passen els dies i que el fred els tenalla, els principis ètics trontollen, es giren les tornes i el triangle format pels tres personatges s’anirà enterbolint a causa de la gelosia, els interessos, el poder i l’instint de supervivència.

Llibres per cremar, text teatral de la prolífica autora belga Amélie Nothomb, ha suposat el debut de la Companyia Pyros. L’obra dirigida per Blanca Bardagil proposa un dilema de vida o mort a propòsit del valor dels llibres. Quin o quins triaríem per cremar si necessitéssim combustible de manera inexorable? De quin o quins ens desfaríem primer?

Ja en arribar al teatre El Maldà, abans fins i tot que l’obra comenci, ens veiem implicats amb una enquesta: Quin llibre cremariem primer i quin salvaríem de la crema? Per tant, ja desde l’inici, l’obra planteja una clara problemàtica literaria i cultural.

Estem al saló d’una casa qualsevol en temps de guerra. Una casa on no queda pràcticament res, on el buit que ha deixat tot el que hi havia està sent ocupat per la pols… i el fred, sobretot el fred, un fred que ens travessa fins als ossos.

Ràpidament ens podem posar en la pell dels personatges: què no faríem per un minut de caliu quan sentim aquest fred insuportable, i no tenim més abric, ni aigua calenta, ni cap lloc on refugiar-nos? Tots aquests preceptes civilitzats que la gent compartiriem en temps de pau comencen a caure per sí mateixos al llarg d’aquesta obra. Tant homes com dones canvien quan una guerra esclata. Tot es perd. Fins i tot la humanitat. Es fa molt difícil mantenir el seny, entrant amb força l’instint de supervivència. L’home deixa de ser home quan perd l’humanitat.

Els llibres són vida, des de diferents punts de vista. Assistim al moment en què la literatura, que alimenta la vida dels protagonistes que son persones lletrades, passa a alimentar el foc que, al cap i a la fi, també els donarà uns instants més de vida. La diferència és que en aquest moment ja no pots triar quin serà més interessant per avivar la teva flama, has de triar quin donarà el millor foc a la calefacció de la casa.

Una posada en escena humil però potent. Amb un gran ús de la il·luminació i una molt bona actuació de Ramón Vila, interpretant a un professor cínic, hipòcrita i aprofitat que aborda el paper amb mestria, Paula Sunyer , un pèl postissa en el seu paper, i Roger Batalla que defensa prou bé el rol de l’estudiant idealista. És fantàstic com els actors aconsegueixen que el públic s’identifiqui amb algunes conductes, que es posi al seu lloc, que intenti entendre’ls tot i que actuïn erròniament.

Quan vam sortir del teatre ens arribem, com no podia ser d’una altra manera després de l’obra vista, al restaurant El Cercle per sopar molt bé encara que per cert, no molt barat.

I per saber-ne més

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s