Olvidémonos de ser turistas

Una parella de Barcelona es troba de vacances a la ciutat de Foz do Iguaçu (Estat de Paranà, Brasil), a prop del punt conegut com La Triple Frontera, on hi ha la cruïlla entre Argentina, Brasil i Paraguai. En aquesta geografia es produirà el xoc, al principi aparentment inofensiu, d’un matrimoni que porten junts gairebé trenta anys. La irrupció d’un jove viatger solitari, que han conegut casualment en una de les rutes turístiques i que se’ls ha sumat espontàniament, serà el desencadenant d’una discussió  quan la parella torna a l’hotel.

Dins del cicle “El teatre de Josep Maria Miró” organitzat per la Sala Beckett, ahir vam tenir l’oportunitat de veure Olvidémonos de ser turistas, obra escrita per a l’ocasió i com a novetat en castellà, sota la magnífica direcció de la argentina Gabriela Izcovich.

El que havia de ser un viatge idíl·lic i plaent es veurà definitivament truncat quan el matí següent a la discussió, ell s’aixequi i es trobi que la seva dona ha abandonat l’hotel i se n’ha anat a Argentina, fora de les seves previsions i de la ruta de viatge. A poc a poc anirem descobrint les connexions de la parella amb la geografia i amb un episodi dolorosós i no parlat que aquest viatge fa sortir a la superfície.

Amb un text que t’atrapa i fascina per la seva “humanitat”, el triomf de la paraula i dels diàlegs, l’obra ens parla de la dificultat que tenim els éssers humans d’enfrontar-nos a les nostres angoixes i pors, de la dificultat de poder parlar d’allò que ens afecta emocionalment, de la falta de comunicació, la falta de confiança, i la por a l’acceptació. De vegades, tot i que ens sembli  estrany, el nostre subconscient ens porta a fer coses imprevisibles per poder tancar ferides.

Amb una posada en escena discreta i pràcticament buida d’objectes i la projecció d’algunes imatges, et fixes bàsicament en les interpretacions dels actors en els diferents “episodis” de la proposta i on tots els seus personatges estan en trànsit geogràfic, existencial i vital. La intriga i el conflicte intern de cadascun dels personatges tenen prou força per mantenir-nos atents i deixar-nos una empremta sentimental.

L’obra compta amb un repartiment que sap posar en peu i donar vida a aquest text. Lina Lambert i Pablo Viña, en el paper del matrimoni protagonista, una parella a qui se li ha trencat la comunicació, tot i seguir estimant-se, i Eugenia Alonso i Esteban Meloni, que canvien de pell a cada escena i donen vida a tot el seguit de personatges que els acompanya en el seu viatge. Tots quatre ens han agradat molt per les seves interpretacions precises, sòbries, elegants, ben vocalitzades i, sobretot, carregades de veritat… però m’agradaria destacar els diferents registres de l’Esteban Meloni, actor que no coneixia i que m’ha enamorat amb la seva excel·lentíssima interpretació.

Una història tan ben explicada que m’hauria agradat que no acabés. Se m’ha fet molt curta.

En acabar i com ja va sent una tradició, entrem a picar alguna cosa, prèvia reserva feta abans, a El Menjador de la Beckett, un espai gastronòmic, un bar ‘amic’, barceloní, amb platets i tapes de sempre, i de fiar! destacant els calamars amb encenalls de pernil i ceba carameliza en la seva tinta. Brutal!!

I per saber-ne més

2 thoughts on “Olvidémonos de ser turistas

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s