Moby Dick

El capità Ahab és un dels grans personatges de la literatura universal. Un ésser que evidencia l’obsessió humana que va més enllà de la raó, capaç de consumir la voluntat i eliminar qualsevol element bondadós de l’ànima.

El clàssic de Herman Melville Moby Dick és el relat d’una obsessió, l’obsessió humana que va més enllà de la raó, i és capaç de consumir la voluntat i eliminar qualsevol element bondadós de l’ànima. Aquesta obra és la metàfora de la lluita de l’home contra ell mateix i la naturalesa. Un viatge a les profunditats de la bogeria d’un home, i de com és capaç de tot per tal de satisfer la seva obstinació.

Aquesta ambiciosa adaptació teatral, una proposta “enorme”, s’ha portat a l’escenari del Teatre Goya amb text adaptat per Juan Cavestany i sota la direcció de l’Andrés Lima que aconsegueix que les escenes cobrin vida a través d’un atmosfera molt ben construïda i de la utilització de bons recursos visuals.

Un treball d’equip extraordinari dóna com a resultat una posada en escena absolutament sensacional: l’escenografia i el vestuari de Beatriz San Juan, la projecció d’imatges creada per Miquel Àngel Raió, la il·luminació de Valentín Álvarez, un dels elements més destacables d’aquesta obra, i l’espai sonor de Jaume Manresa que signa la composició musical i sonora del muntatge.

Un protagonisme absolut i constant durant tota la funció, Josep Maria Pou, que ens transporta en la seva propia demència cap a un final conegut. Un gran actor per un gran personatge. La seva interpretació és extraordinària. El seu protagonisme és aclaparador, la seva força escènica i la seva capacitat de memoritzar indiscutible. Però no sé per quina raó no és un espectacle que aixeca emocions…No em va emocionar i en alguns moments em va semblar força sobreactuat, pel seu to de veu excessivament cridaner, que provoca la pèrdua de matisos al seu personatge.

La tripulació del Pequod integrada per una trentena de persones, aquí s’ha reduït a dos actors, Jacob Torres que interpreta entre d’altres els papers de Starbuck i Ismael, i Oscar Kapoya amb una magnífica interpretació de Pip i altres mariners.

Una proposta valenta que, si bé possiblement no resultarà ser l’obra de la temporada, crec convenient anar a veure-la. No és un imprescindible però sí un recomenable

En acabar la funció vam anar al restaurant Bodega Sepúlveda per picar alguna cosa i gaudir d’uns plats tots ells molt bons.

I per saber-ne més

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s