Mayumana: Rumba!

MAYUMANA és el grup de percussió, ritme i dansa més important del món, els espectacles del qual han estat aplaudits per més de 8 milions d’espectadors. En el seu nou espectacle, Rumba!, ha triat la música de ESTOPA com a banda sonora i fil narratiu per oferir un espectacle, interpretat per un elenc d’artistes que canten, ballen i toquen tots els instruments generant el miracle rítmic i visual que distingeix a tots els espectacles de MAYUMANA.

Tenia molta curiositat pel nou espectacle de Mayumana, subtitulat com Rumba! i i que es va estrenar el 20 de febrer al Teatre Victoria, per qué aquesta producció suposa una notable diferència amb tots els espectacles duts a terme al nostre país per la formació israeliana per la inclusió de cançons, en aquest cas del grup espanyol Estopa, i el fet que l’espectacle tingui un argument filat.

Mayumaná Rumba! és una dulcificació de la història de Romeu i Julieta, amb notables canvis perquè el to lleuger de la funció no es perdi, i que realment l’esperit d’entreteniment de Mayumaná prevalgui deixant la tragèdia per a una altra ocasió i on les dues famílies rivals són els amos de dos bars situats un enfront de l’altre i molt aficionades al “flamenquito”. I per facilitar la comprensió de la història s’ha utilitzat la figura d’un narrador que va comentant el que passa en escena, i que és el nexe d’unió davant els temes d’Estopa, sorprenentment ben acoblats i integrats en l’acció i amb una dramatúrgia senzilla però efectiva.

Un Romeu i Julieta de barri a ritme de batucada i amb banda sonora d’Estopa però poc més. Falta alguna cosa més perquè l’espectacle sigui rodó i passi a ser més que una batucada de cap de setmana pretesament canalla. És la primera vegada que Mayumana s’endinsa en el musical unint a les seves famoses percussions i balls una història narrada, i es nota.

En el que a mi respecta, crec que hagués gaudit més amb actuacions soltes, no sé si perquè em va semblar una trama molt pastelosa o perquè hi va haver massa cançons lentes i jo prefgiuero el retrunyir dels tambors (però això és ja qüestió de gustos). Amb això no vull dir que fos avorrit sinó que jo no esperava trobar una cosa tan melòdic. Hi ha moments de bellesa mayumaniana (l’escena de les ampolles és molt bonica), molt de ritme i energia desbordant i contagiosa; tot i que el millor va ser el tancament. S’havien guardat l’as que tenien sota la màniga per fer-lo servir com a repte de fi de festa.

Onze persones dalt l’escenari en perfecta sincronia i sense que cap doni un cop fora de temps amb increïbles coreografies que van des del gest petit amb el qual comença l’espectacle fins els números més escabellats com el el de “Per la raja de tu falda”.

No obstant això, la potència i el ritme de Mayumana en aquesta fusió de percussió i rumba arriba a suplir aquestes mancances per moments i aconsegueix arrossegar un xou que en conjunt acaba sent entretingut encara que molt irregular. Un espectacle que, en definitiva, no acaba de conquerir i em va deixar amb ganes de veure Mayumana fent la seva.

Acabat l’espectacle, vam anar a sopar al restaurant Basílico on cal dir es menja molt bé, a un preu més que raonable i amb un curat servei.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s